Em pregunto, quan es necessita per viure?

Des d’un punt de vista material, no ens equivocarem gaire si responem un habitatge dignament confortable, un vestuari adequat, uns aliments per cobrir les necessitats per viure i, finalment, una feina, també digne, per poder mantenir-ho. Tot sota uns mínims molt mínims!

Antigament l’habitatge es compartia entre tres generacions, sovint amb disputes, això sí. Quan els fills trobaven una parella estable, si podien, s’emancipaven, encara que fos endeutant-se. Sempre en quedava un a la casa. Actualment la compartició intergeneracional –­dues generacions màxim­– té poca durada i els joves abandonen el niu tant aviat com poden, tot i l’elevat cost del lloguer o el risc d’hipotecar-se.

Compartir amb la parella, per exemple, permet repartir els costos entre els dos, però no és fàcil. Si ambdós treballen, bé, però atenció, si un o els dos no ho fan, dificultats a la vista. Sense feina i si pel que fos, s’ha signat una hipoteca, més aviat o més tard, el banc acabarà recuperant l’habitatge i els diners aportats.

Molts sous estan a la ratlla del SMI, o sigui, 1.134€ mensuals i 14 pagues. Però encara hi ha situacions més complicades. Si una persona és major de 52 anys i s’ha quedat sense feina, disposarà dels ingressos del temps d’atur i, possiblement, li serà difícil reincorporar-se a un treball. Podrà optar a un subsidi de 460€ al mes. Els joves tampoc ho tenen gaire fàcil. La preparació per al seu futur –formació, graus, màsters, idiomes…– és cara i la feina, precària i, sovint, eventual.

Això contrasta amb el sou, per exemple, dels eurodiputats –751 en total i 59 de l’Estat espanyol. Guanyen 6.400€ nets mensuals, a banda de 320€ en dietes per cada dia treballat a Brussel·les o Estrasburg, i s’hi afegeix una dotació de 4.500€ mensuals sense haver de justificar. Entre 10.000€ i 15.000€ bruts al mes són entre 8 i 13 vegades el SMI, que paguem tots. S’ho mereixen? Els hem de mantenir?

Polítics, bancs, energètiques, empreses d’armament, corones…, oligopolis i “xupòpters” en general, estan empobrint la classe mitjana per enriquir algunes famílies privilegiades. Fins quant ha de continuar així?

Deixant els oligopolis i “xupòpters” de banda, si afegim un 20% d’increment al sou precari d’abans, milloraria la situació i dignificaria la vida i relacions socials de moltes persones.

Quins beneficis hauria de tenir una empresa?

Les empreses es creen per guanyar diners, clar, però una empresa que cobreixi les seves despeses i pagui sous i proveïdors, quina necessitat té d’obtenir més beneficis?

Per què la banca ha obtingut més de 26.000 milions de beneficis el 2023?

Per què les energètiques obtenen els millors –i milionaris– beneficis de la història?

Per què no està tot més ben repartit?