La ronda de dalt i el record del pare

Aviat farà els quatre mesos que el pare ens va deixar.
Va ser una malaltia llarga amb un final intens.
I és que sempre penso que la vitalitat d’aquest home no s’esgotava i sempre m’havia semblat que ens faltaven moltes hores de conversa i de compartir.
Cap al final de la seva vida, amb una mirada o una abraçada ens enteníem.
I és que cada vegada que passo per la ronda de dalt, cap a la sortida 5, Vall d’Hebron, no deixo d’emocionar-me. Primer, les visites periòdiques. Després, els tractaments ambulatoris, el primer ingrés de llarga durada i, finalment, els darrers dies de vida.
Tot i així vaig viure molt a prop d’ell tots els seus darrers dies.

Quantes coses!

I que me’n queden de coses per explicar-li!