Comparsa o figurant

Més d’una vegada m’ha passat pel cap aquesta paraula quan he format part d’algun grup de treball, junta, comissió o altres menes de grups amb algunes persones que teòricament en formen part com a participants actius però que, en canvi, no fan absolutament res i no aporten ni tan sols un aspecte positiu al grup o a la funció per a les quals hi han estat incloses.

Una comparsa, a banda del ball o farsa d’un entreteniment festiu, és la persona que figura en un afer sense tenir-hi cap paper, segons l’IEC.

La definició no pot ser més explícita i, per l’experiència, sembla ser que a cada grup de persones, sempre n’hi ha algun percentatge d’aquesta mena.

Com que no soc de formar part de cap colla en la qual no hi pugui fer aportacions, afegir idees i compartir esforços, declino participar en casos en els que detecto a temps la presència d’aquests paràsits.

Però no sempre ho veus a temps abans de formar-ne part. M’hi he trobat a la feina, a l’esport, a l’oci, a la cultura o a la política –aquí amb freqüència– i, en general, en molts aspectes de la vida.

Com es pot evitar, em pregunto?

Aquestes persones sempre són així?

Per què una cosa és ser discret i mesurar les paraules en una reunió i l’altra és no obrir boca mai, o no escriure res en els grups de missatgeria –tot i llegir-los sempre– o mai aixecar el dit quan es demana a un voluntari per fer tal cosa.

No sabria dir si pertanyen a una branca o una espècie que manté un ADN immutable en àmbits socials.

I tampoc sé si això que jo detecto, només em passa a mi o el lector també s’hi sent identificat. Però no us sembla que hi ha massa comparsa al món?

Ah, i em deixava a un grupuscle d’aquests figurants que, al final, ho critica tot!