Guerres, fronteres i interessos
Recentment hem tornat a ser espectadors d’un atac armat entre diversos estats al món. Altres vegades he comentat que, de guerres, n’hi ha moltes d’actives, però, per la llunyania, per ser internes o civils, o pel poc ressò mediàtic, ens passen més desapercebudes.
Suposo, però, que qui més qui menys, té present la guerra entre Ucraïna i Rússia. És fàcil de conèixer per què porta més de dos anys de durada, per què ha tingut –i té– un gran interès mediàtic i, sobretot, per la repercussió dels preus de l’energia i de l’economia, que ens afecta directament.
El cas al que em refereixo ara és, probablement, el territori més calent del món des del punt de vista de conflicte bèl·lic continuat. Israel, Palestina, Gaza, Jordània, Líban, Síria… l’Orient Mitjà sempre ha estat motiu de conflicte i d’escalades violentes.
Precisament en el primer acte del Vilapensa d’enguany s’ha tractat del tema de les fronteres i, en Vicent Partal, ponent de la sessió, ens n’ha proporcionat una excel·lent explicació de la situació del conflicte.
Fa mesos –prescindeixo d’anar anys enrere– que van començar les atrocitats d’uns i altres i, aquest cop, s’hi ha afegit l’Iran. Suposadament els equips d’intel·ligència han sabut que es preparava un atac imminent amb un marge gran de temps, suficient per preparar la defensa. D’aquí ve que s’ha evitat l’impacte del 99% dels projectils. Potser han patit filtracions interessades o potser ni tant sols eren filtracions, ves a saber. No obstant això, s’han pogut evitar noves morts i desastres.
El que tenim molt clar és que els estats –en general, el més poderosos però vull pensar que no tots–, utilitzen els seus líders per ambicionar altres territoris amb interessos econòmics més enllà de les seves fronteres. Hi ha territoris amb terres especials buscades per fabricar components electrònics, o amb jaciments de petroli o gas, o amb un llarg etcètera que els enlluernen per ser més poderosos. Per un altre costat, hi ha una gran producció d’armament fabricat emmagatzemat i, uns i altres, el venen a tercers per “consumir-lo” sense cap mena d’escrúpols de com s’utilitzen o contra qui –soc partidari d’erradicar aquests tipus de negoci– i això no ajuda.
I parlant d’escrúpols, els líders i comandaments no tenen cap mena de problema en enviar a joves “a matar” a desconeguts probablement innocents. Que siguin els líders i comandaments enfrontats els que es barallin entre sí si volen brega i deixin viure a la resta de la població!
Tenim una sola vida i hem vingut per gaudir-la, no per evitar-la!
Es pot consultar el mapa de la trentena de conflictes bèl·lics la web de l’organització nord-americana no partidista dedicada a la política exterior Council on Foreign Relations, a https://www.cfr.org/global-conflict-tracker.