Coronavirus i corona

Des del confinament domiciliari i voluntari

Afectacions no estricament en la salut 

No tinc una bola de vidre per saber com pot evolucionar aquesta afectació global i fins a quin extrem arribarà, però m’atreveixo a pronosticar que no serà únicament de salut.

Informació confosa … interessadament?

A través de la premsa i mitjans internacionals i, per sort, de les xarxes socials de particulars, hem anat rebent informacions de la situació viscuda a altres països del món, especialment de la Xina i d’Itàlia, focus principals i més importants pel nombre d’infeccions i de morts.

De la llunyania cap aquí

Primer ens quedava molt lluny: “la Xina està a l’altra banda del planeta i no arribarà aquí”, deien alguns.

Després, el focus es trasllada a Itàlia i, “Ep! això s’acosta!”. Quan fa uns dies es van detectar a Igualada els primers casos de Catalunya, n’hem començat a fer una mica de cas –no tothom i tampoc des de tots els territoris per igual, ja m’enteneu.

Militars per controlar-ho? Què saben ells!

Seria bo saber i aprendre quin ha estat el tractament que han utilitzat en aquests llocs, fer una estimació de la durada, analitzar l’evolució i l’impacte de les mesures sanitàries –o d’altra mena– aplicades i, sobretot, no voler fer la viu-viu que el coronavirus no entén de classes socials ni rangs militars i infecta qualsevol ADN humà que se li acosti.

Precarietat

Som, doncs, davant d’una nova evidència –global– de la precarietat de la humanitat la qual no estem preparats –ni conscienciats– per afrontar.

Ni bombes, ni canons, ni bales. Éssers minúsculs

Probablement els nostres pares o avis recorden les grans guerres mundials –o d’altres– i les misèries que hi van fer cap: morts, ferits, odis, venjances, destrucció, etc. Qualsevol situació semblant de gran escala com aquelles eren fruit de la misèria de l’ésser humà com a propi depredador de sí mateix, tot per uns interessos de poder i econòmics.

Ara ja no es tracta de bombes, bales o canons. Es tracta d’un ésser diminut, invisible a simple vista, que corre i vola i s’escampa amb facilitat.

I el Gobierno, què fa?

Podríem lamentar-nos i anar repetint la frase “quina mala sort, ara això i ara allò”, però hem de ser capaços de resoldre la situació amb la màxima col·laboració i empatia compartida. No es tracta d’enfonsar l’economia de treballadors, autònoms, botiguers i petits empresaris, ni de permetre que hi hagi col·lectius que se n’aprofitin. Per això, com es va fer amb els bancs, cal preveure una política d’ajudes per protegir els més fràgils.

La corrupció de la corona no cessa i aprofita per tapar les vergonyes

I en mig de tot aquest embolic i sense decisions de confinament de ciutats o zones afectades a determinats focus importants com ara Madrid –i mentre l’estat espanyol es vanta d’impunitat vírica i no actua quan ho ha de fer–, apareix l’altra corona i renuncia a l’herència en un intent de tapar la corrupció de nivell més alt i perpetuar-se.

Fora corones i coronavirus!

Necessitem alliberar-nos dels virus i de les corones d’una vegada per totes: són nocius per la salut!