Dubtes només per alguns

Aquesta setmana hem pogut destriar entre guerres, Trump i Gaza dues noticies que han tornat a fer-nos remoure les entranyes i posar-nos de mala llet als catalans. No únicament pel seu contingut sinó també per l’enfoc i per com es tracten els interessos de qui ho gestiona. M’explico. Per una banda vam poder veure a TV3 el documental sobre els diversos policies infiltrats a entitats socials i juvenils durant alguns anys, en plena època del procés de Catalunya. Per l’altra, sembla que s’han desclassificat alguns documents sobre l’atemptat del 17 d’agost ocorregut a les rambles de Barcelona, curiosament també de la mateixa època.

Infiltrats

És del tot vergonyós el que fa la policia i els poders de l’estat per aconseguir informació amb el pretext d’aconseguir el que volen sense menystenir cap mètode. En aquest cas, quatre infiltrats –que s’hagin descobert, segurament n’hi ha més–. Tant pels mateixos policies, simples marionetes o potser millor dir mercenaris a sou que, tal com hem vist, han arribat a intimar sense importar-los els valors o els sentiments seus ni de les persones amb qui es relacionaven, com per les persones que han ordenat aquestes martingales i seguiments, també sense cap mena de rancúnia que no sigui, directament, l’odi a Catalunya i als catalans.

Curiosament aquest col·lectiu es defensa –o surten tercers a defensar-los– dient que d’infiltrats n’hi ha molts i arreu, que s’utilitza per casos greus de terrorisme, bandes armades, etc., però aquí ho han fet servir per atacar les llibertats essencials i democràtiques de les persones: les de reunió i de pensament lliure. Com a teló de fons d’aquesta vulneració de llibertats hi ha els catalans, és a dir, un grup extremadament perillós que cal mantenir controlat –segons els botxins–.

Atemptat 17A

La segona noticia va en el sentit contrari: és de públic assentiment que l’atemptat va ser preparat i executat amb la complicitat de les forces de l’estat. Que ara ens diguin que s’han desclassificat documents no deixa de ser una bona noticia. Però que en aquests documents no s’hi observi cap mena de relació amb les clavegueres de l’estat és més que sospitós que el que s’ha desclassificat s’ha fet a mida i no involucra a ningú més que un imam i els terroristes que l’acompanyaven.

Tota una lliçó de control.