El futbol ens està tornant bojos?

Tot just finalitzat el mundial de futbol de Rússia, em venen al cap algunes reflexions que voldria compartir.

Una d’elles és la bogeria que aquest esport genera, malgrat que no em refereixo única i precisament a la seva pràctica sinó al seguidisme, la dependència i les implicacions personals i familiars que se’n deriven pels que s’hi deixen endur o seduir.

Pa i circ

Com el pa i circ de l’època dels romans, però sense pa. Deu ser que els temps han canviat -que ho han fet- però potser s’ha girat tot massa i l’evolució intel·lectual de la persona no deixa de ser una farsa.

Si en aquella època més que aconseguir seguidors que volguessin anar al circ per veure matances i sacrificis humans –segur que alguns també– ho aconseguien a canvi de repartir-los pans que, amb l’escassetat del moment, els aportava l’aliment principal. Avui per avui s’ha donat la volta i, a banda de pagar una entrada sovint cara, l’únic que pots emportar-te és la satisfacció que el teu equip hagi guanyat. Ni tan sols que s’hi hagin esforçat fent comèdia simulant caigudes i mals inexistents.

Com si es tractés d’una representació de les guerres d’altres èpoques, els partits de futbol són com una lluita a mort contra l’enemic. Els fets ocorreguts a França amb nombrosos vehicles cremats i uns quants ferits per l’eufòria desfermada després de vèncer la final és preocupant.

Xifres i traspassos

Tot i així hi ha una altra cosa que ho supera: els desorbitats imports que es paguen per les fitxes i traspassos dels jugadors. Uns jugadors que únicament corren darrera una pilota!.

Evidentment l’especialitat i ser els millors de la matèria determina que s’hagin de pagar més bé -això, en principi, passa en qualsevol ofici- però les xifres són d’escàndol.

Salaris de “treballador”

Imaginem un treballador normal que tingui una feina corrent amb uns anys d’experiència. Podria cobrar uns 30.000€. Potser si és bo i destaca, amb el temps arribaria als 50.000€, i si té molta experiència, forma part d’una empresa molt gran i té un tracte especial, posem que arribi als 100.000€.

Busquem ara a algú molt especialitzat, com ara un gran empresari, un banquer, un director d’una multinacional o algun càrrec similar. Podem trobar sous d’entre mig milió i un milió d’euros l’any. D’entrada les diferències de sous ja em semblen exagerades.

Salaris de futbolistes

Tornem al futbol i fixem-nos en els que destaquen: el traspàs del CR es fa per 112 milions d’euros –se li havien pagat 94 a l’arribada–. Cert que només són uns quants, però perquè han de tenir aquests sous per córrer darrera una pilota?

112 MEUR vol dir 112 anys de treball d’un gran empresari o 2.240 anys de feina d’un treballador que destaqui o més de 3.700 anys d’un treballador normalet.

Perquè aquestes xifres d’escàndol doncs?

Fem-nos-ho mirar perquè sembla que això no té aturador i ens portarà a la ruïna a tots plegats.

I el pitjor és que hi donem suport a diari!